Sinopsi:
Una trobada fortuïta en un tren i un crepuscle de tardor desvetllen en la Rosa un seguit d'imatges, que semblaven oblidades, del seu paisatge íntim, de la seva família... Tot d'una, la guerra, la postguerra, els diferents llocs on ha viscut, la gent que ha estimat, desfilen pel seu record com els meandres d'un riu plàcid en aparença, però que, de tant en tant, amaga remolins inesperats.
Amb una prosa delicada tenyida de malenconia, Núria Albó viatje, a través de la memòria de la protagonista, cap al nostre passat més recent, i ens el fa compartir d'una manera prodigiosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada