Pobres és la primera novel·la de Fiódor Dostoievski. És una novel·la epistolar que s'allunya dels palaus i les històries d'amor plenes de romanticisme, que explica la realitat d'un poble que pateix una misèria tan gran que es converteix en misèria moral, els destrossa l'autoestima i els deshumanitza.
Aquest llibre no és el retrat d'una societat, sinó un fresc. Un fresc que de tan real fa escruixir.
Al menjador de casa, un home està davant del cadàver de la seva dona. A partir d'aquí repassarà la seva vida en comú, intentant esbrinar el perquè de la seva mort.
En aquest monòleg narratiu Dostoievski retrata magistralment com dos esperits tant allunyats no aconsegueixen conviure i com el prestador és incapaç d'adonar-se del seu paper en la mort de la seva joveníssima dona.
Això és un conte de Nadal, però no és precisament un conte de fades. Dostoievski no feia contes de fades o, quan en feia, els capgirava com un mitjó per encarar-nos al pitjor del nostre món. Aquesta història ve carregada d'humor i acidesa, i també d'una violència soterrada -violència de classe i violència de gènere- de la qual no en hem pas deslliurat.
Sinopsi: En aquesta nova entrega de la saga sobre Juli César, el lector es submergirà en la història de Roma i en la ment del primer César...
