Sinopsi:
Després de parlar de mares sobreprotectores i de déus sense ànima a Lamentaciones de un prepucio, Shalom Auslander va encara més enllà i signa una sàtira hiperbòlica, però tremendament encertada, divertida i també trista, de com gestionem la nostra memòria familiar i el nostre dolor i els nostres diners, els que ens quedem al món quan algú important se'ns mor.
